L’expresident Molt Honorable Senyor Magí Folgueroles acaba de fer 80 anys i, certament, no ho porta molt bé. Tot i que ja no té gaire res a fer, ell se sent jove d’esperit i no té cap intenció de retirar-se. Ben al contrari, se sent tan fort i jove que s’està plantejant fer un triatló i pujar a l’Aconcagua, que ell encara té molta corda! Tanmateix, poc després de bufar les espelmes rep una visita sorpresa i no gaire desitjada: la Mort en persona li comunica que no faci més plans de futur perquè aviat tornarà per endur-se’l. En Folgueroles se’n lamenta. Això és una injustícia i una pèrdua per a la humanitat. Que ara se l’enduguin, quan encara li queden tantes coses per fer, tanta experiència vital i saviesa per repartir… Oh, si pogués tornar a ser jove, ara, amb tot el que ha après… redreçaria el país sencer! Dit i fet, la Mort li agafa la paraula i li concedeix el desig. Podrà tornar a viure en un cos jove durant una setmana, a veure com li va…, però amb el que l’expresident Molt Honorable Senyor Magí Folgueroles no comptava és amb el sentit de l’humor una mica particular que té la Mort. Sí, passarà a ocupar el cos d’un jove, sí, el d’un pintor anarquista i llibertí que, a més, resulta que és la parella o company o vèrtex (o alguna cosa així) de l’Alícia, la filla d’en Folgueroles, amb qui fa anys que no es parla. No cal ni dir que la joventut d’avui dia no és el que era i aquesta setmana se li farà molt llarga.

  REPERTORI Serguei Prokófiev: Concert per a piano núm. 3 a Do, op. 26 (1921) 28′ Dmitri Xostakóvitx: Simfonia núm. 10 al meu m, op. 93 (1946-1953) 50′ ARTISTES Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) Isata Kanneh-Mason, piano Anja Bihlmaier, direcció PROGRAMA Després d'una Novena simfonia sarcàstica, quan el poder esperava un cant a la victòria militar russa sobre Alemanya, Dmitri Xostakóvitx va escriure la Desena després de superar un entorn hostil, i l'obra es va estrenar el mateix any de la mort de Stalin. Poc abans havia estat acomiadat del conservatori i acusat de formalista i enemic del poble. En canvi, la seva Dècima va obtenir un gran èxit i donaria pas a uns anys de gran reconeixement nacional i internacional. Tot i això, l'oficialisme soviètic mai no va entendre aquesta partitura sense heroisme o imatges conciliadores i enigmàtica en el fons, però destaca en el catàleg d'un dels més grans simfonistes del segle passat. Serguei Prokófiev va ser també titllat de “formalista”, però quan va estrenar el seu Concert per a piano núm. 3 a Chicago ja feia tres anys que havia abandonat Rússia. A la seva música per a piano descobrim les seves obres més inspirades, sempre imbuïdes d'una lectura irònica de la tradició. L´agressivitat rítmica, el lirisme irresistible i el virtuosisme del solista en el diàleg amb l´orquestra han fet d´aquest concert una de les obres més populars de tota la seva producció.

  Un poble gris, monòton i industrial veu com es trenca la seva rutina laboral amb l'arribada d'un gran espectacle musical. La companyia ha estat contractada per l'alcalde del poble i propietari de l'única fàbrica en tota la seva població. Joan, el fill de l'alcalde que està a punt de casar-se amb la seva parella Lina, s'enamora de la gran estrella Zaira i vol fugir amb ella lluny del poble gris. Zaira, en canvi, està cansada de la seva vida nòmada i desitjaria romandre al poble i portar una vida amb tranquilitat. Al seu costat Puck, l'agressiu manager, la maltracta creient-la de la seva propietat i li exigeix que continuï. L'autoritari i fals demócrata alcalde obliga al seu fill a desistir dels seus somnis.